Si vols fer brou de gallines per confortar, hages una bona gallina degolla-la e escalda-la encontinent, e mit-la a coure en l’olla ben néta e llavada. E sia tan gran l’olla que, quan lo brou serà aminvat entrò a una escudella, que la gallina sia desfeta. E umpla l’olla mentre ne càpia. Em, quan començarà a bullir, ab cullera de fust trau tota quanta escuma rot dessús, e lleixa-la bullir a cominal foc. E mit-hi un poc d’os de carnsalada, ço és saber, del cap o de l’esquena o dels peus, la quantitat d’una escudella. E cobri-la ab una escudella o ab una cobertera de terra en l’olla. E quan la gallina se deurà desfer, mit-hi la cullera e trenca-la tota en l’olla dins. E quan a serà tan cuita que no hi haurà sinó una escudella, tasta-la de sal; e si t’és vijares que n’haja mester, mit-ne més; en el començament no en metes. Aprés mit-lo en una escudella; e quan hi haurà un poc estat, hages un drap de lli bé espès, e cola’l en altra escudella. E quan serà orejat, dóna’l a beure.

E aquest brou val més que nengun altre de gallines.

Llibre de Sent Soví (s. XIV). A cura de Joan Santanach Prefaci de Carme Ruscalleda Editorial Barcino Barcelona 2007